Una lectura geogràfica del Ramadà

Una lectura geogràfica del Ramadà

Posta de sol a les afores de Bagdad (Iraq). Font: Robert Couse-Baker (llicència CC BY 2.0)

El dia 13 d’abril comença el Ramadà de l’any 2021, una festivitat que ha cobrat més i més rellevància a casa nostra principalment a causa de l’augment de població musulmana a Catalunya a les darreres dècades. Tot i això, estem segurs que la majoria de nosaltres (inclosos els autors d’aquest post) encara sabem ben poc d’aquest mes considerat sagrat pels musulmans. Us convidem a que ens acompanyeu a descobrir la relació entre el Ramadà i la geografia que de ben segur desconeixíeu. Comencem pel principi, doncs…

…què és el Ramadà?

El Ramadà és el novè mes del calendari lunar musulmà, però la seva rellevància va més molt més enllà. És un moment crucial per als creients, ja que durant aquest mes es commemora, segons l’Alcorà, la primera revelació divina de l’escriptura sagrada a Mahoma a una remota cova a les afores de La Meca.

Potser el fet més conegut per als no-musulmans és el característic dejú que els creients han de guardar durant tot el mes, des de la sortida del sol fins a la posta. Aquest dejú no inclou només menjar, sinó que també s’estén a begudes (incloent l’aigua), i altres actes com fumar o tenir relacions sexuals. De fet, el dejú és un dels aspectes més importants del Ramadà: el dejú o sawm és considerat un dels cinc pilars de l’Islam (contemplats per tots els musulmans sense excepcions) que tot musulmà ha de guardar durant la seva vida. Per tant, estaria a la mateixa “alçada” que la famosa peregrinació a la ciutat sagrada de La Meca.

Té un significat espiritual interessant, ja que és un mes de purificació i en el qual el creient es posa en les sabates dels més desafavorits, dels que pateixen fam. Però també és un més de celebració, per estar amb família i amics, com ara el trencament del dejú o iftar, especialment el del darrer dia del Ramadà, l’Eid al Fitr

Musulmans resant una pregària pel dia d’Eid al-Fitr davant de l’altar de Imamzadeh Saleh, a la província de Teheran (Iran). Font: Vahid Ahmadi (llicència CC BY 4.0)

Però… i què té a veure el Ramadà amb la geografia?

La imatge mostra els mesos del calendari musulmà (en blanc) superposats als mesos gregorians (en negre). Seguint aquest exemple, cada any el cercle blanc rodaria uns 10 dies en sentit contrari a les agulles del rellotge Font: Adaptació al català de Adelantos

Per estrany que pugui semblar, el Ramadà, a part de lectures religioses, sociològiques i fins i tot polítiques, té una lectura geogràfica.

Tot comença quan un s’adona que el Ramadà no té una data fixa. És a dir, per posar un exemple proper: el Ramadà seria comparable (amb totes les diferències, esclar) a la Setmana Santa, que cada any “cau” en un moment diferent, i no com el Nadal, que sempre se celebra el 25 de desembre. La comparació amb la Setmana Santa no és gens desencertada, ja que tant aquesta celebració cristiana com el Ramadà es determinen a partir de les fases de la lluna. I és aquí on trobem la relació entre la geografia més clàssica i aquesta tradició.

Qui més qui menys, sap que la relació de l’Islam amb la lluna és intensa: trobem la mitja lluna (o el quart creixent) a diverses banderes de països de majoria musulmana com ara Turquia, Pakistan o Argèlia, i també dóna nom a la Mitja Lluna Roja. Doncs, a més d’això, una altra relació entre l’islam i la lluna és que aquesta determina el calendari musulmà; és a dir, que el calendari musulmà és un calendari lunar.

Això el que vol dir és que el calendari musulmà fa servir els cicles lunars per determinar la llargada d’un mes: un nou mes comença just el dia següent de la lluna nova, un cop s’aprecia el creixent lunar. En paraules més tècniques, un mes equival a una rotació completa de la lluna al voltant de la Terra, que té una duració d’entre 29 i 30 dies, com podem veure en aquest GIF de l’Agència Espacial Europea.

Il·lustració del moviment de translació de la Lluna i dels cicles lunars. Font: ESA

Per tant, si multipliquem els 12 cicles lunars entre una mitjana entre 29 i 30 (és a dir, 29,5) ens surten uns 354 dies, en comptes dels 365 del nostre calendari, que s’anomena calendari gregorià.

Aquesta diferència amb el calendari gregorià s’origina en el fet que aquest darrer és un calendari solar, i té com a referència els cicles solars; és a dir, el cicle de rotació de la Terra al voltant del Sol, que té aproximadament uns 365 dies. És aquest diferència de 10 o 11 dies cada any que explica que el Ramadà “s’adelanti” si ho comparem amb el calendari gregorià.

I això quines implicacions té?

A simple vista, no sembla que això importi gaire, però és un tema cabdal…sobretot si ets un creient que ha de fer el dejú! I és que depèn de en quin moment de l’any gregorià (en termes astronòmics, en quin punt del cicle solar) les hores de llum són més o menys llargues. I com hem dit que cada any el Ramadà comença en un moment diferent, això es tradueix en un fet molt curiós: segons quins anys el dejú dura més o menys hores.

Ho veurem més clar amb un gràfic de les hores de llum solar. Prenem, per exemple, a La Meca, lloc de naixement del Profeta Mahoma i terra de naixement d’aquesta religió. A una latitud d’uns 21,4º a l’hemisferi nord, trobem que el màxim anual d’hores solars té lloc, òbviament, al dia 21 de juny, solstici d’estiu, amb gairebé 13 hores i mitja de llum. Per contra, també el solstici d’hivern, el 21 de desembre, és quan menys hores de llum hi ha: lleugerament per sota de les 11 hores. És a dir, que quan el Ramadà cau pels volts del solstici d’estiu, el dejú és especialment llarg: més de 2 hores de diferència que quan el Ramadà cau pels volts del solstici d’hivern.

Hores de llum solar i crepuscle a la ciutat de La Meca (Arabia Saudita). En groc, les hores de sol; les diverses games de gris indiquen el crepuscle i la nit total. Font: Adaptació de Weatherspark

I si anem més al nord? Comprovem quin és l’abast de la diferència del temps de dejú a la comunitat musulmana a Barcelona, uns 20 graus més al nord. El dia més llarg de l’any, també el dia 21 de juny ja que ens trobem a l’hemisferi nord, és d’un total de 15 hores i 10 minuts; el solstici d’hivern, el mínim d’hores de llum, registra un mica més de 9 hores. La diferència entre el dejú d’un any i d’un altre podria arribar a ser de 6 hores si es regeixen pel sol!

Hores de llum solar i crepuscle a la ciutat de Barcelona. En groc, les hores de sol; les diverses games de gris indiquen el crepuscle i la nit total. Font: Adaptació de Weatherspark

Com hem vist, la latitud importa i molt a l’hora de determinar el dejú si es vol fer a la manera tradicional. Tanmateix, la majoria de països musulmans s’estenen a unes latituds mitjanes, al voltant principalment del Tròpic de Càncer. La variació estacional quant a hores de llum en aquesta franja és molt menys acusada i, per tant, que el Ramadà fos al gener, al maig o al setembre, no es considerava un problema gaire rellevant. 

Tanmateix, la globalització ha fet que sigui possible trobar comunitats molt importants de musulmans a latituds tan altes com als països nòrdics. Com ja haureu endevinat a hores d’ara, els musulmans residents a ciutats d’aquestes latituds s’enfronten a una oscil·lació extrema d’hores de llum al llarg de l’any. Fins i tot, en països com Islàndia o al nord dels països escandinaus, té lloc el que es coneix com a fenomen de les nits blanques, on les nits d’estiu no són totalment fosques, sinó que a altes hores de la nit hi queda una tènue llum, com si fos una posta de sol sostinguda durant diverses hores. En aquestes latituds, si el Ramadà cau en el mes gregorià de juny (com va passar el 2015), haurien de dejunar… més de 21 hores! Els musulmans residents a aquestes latituds no es poden guiar per la llum per a seguir el precepte islàmic. La solució de molts dels musulmans a la diàspora és, com no podria ser d’una altra manera, una solució ben geogràfica: seguir el ritme del centre del món musulmà per excel·lència, La Meca.

Com sempre, acabem amb unes quantes curiositats…

  • El calendari lunar musulmà comença amb la fugida del profeta Mahoma de La Meca fins a l’oasi de Yathrib, l’actual Medina. És el que es coneix com a Hègira (Hijri en àrab), i va ser el 16 de juliol de l’any 622 segons el calendari gregorià. Per tant, en el dia de la publicació de l’article ens trobem a l’any 1442 A.H. (del llatí Anno Hegirae, que és un paral·lisme occidental del AD o Anno Domini).
  • Com hem vist, els anys en el calendari musulmà són més curts. Això també implica que algú que es regeixi per aquest calendari “seria lleugerament més vell” que si es regís pel calendari gregorià. Per exemple, algú amb 65 anys del calendari gregorià haurà passat 67 anys musulmans. Tanmateix, gairebé ningú referenciaria els seus anys amb el calendari musulmà; al món musulmà conviuen tots dos calendaris, el gregorià i el lunar, però aquest darrer s’utilitza sobretot per a assumptes relacionats amb la religió, les festivitats i els ritus, fins i tot a països com l’Aràbia Saudita.
  • El principi del Ramadà pot donar-se amb un dia de marge entre diferents punts, i en ocasions, fins i tot a 3 o 4 dies, tot i que els càlculs permeten definir amb precisió aspectes com aquests. Aquest fenomen, però, té lloc perquè tradicionalment el mes comença quan es pot observar a ull nu el creixent després de lluna nova. Però com es pot intuir, aquest mètode té certs inconvenients, com ara una mala visibilitat per raons meteorològiques.

D’on hem tret tot això?

Carles Masachs Fernández

Carles Masachs Fernández

Editor i col·laborador de Geograpills. Geògraf (UB) i màster en Relacions Internacionals (IBEI), però es considera simplement un científic social. Està convençut que per comprendre el món cal entendre’l de manera global: és per això que és un apassionat de diverses disciplines tan dispars com la geopolítica, l’economia, la sociolingüística, l’ecologia o la història. Quan deixa els llibres es dedica a molestar els veïns amb el seu ukelele.