Nauru – El CIE particular d’Austràlia

Nauru – El CIE particular d’Austràlia

Seguim amb la nostre sèrie de països del pacífic, avui us portem Nauru. Aquest país consisteix en una sola illa de 21 quilòmetres quadrats situada al Nord-est d’Austràlia, a uns 4000km d’aquesta i molt a propet de l’Equador.

Però aquí la cosa xunga: Nauru és, juntament amb l’Illa Manus de Papua Nova Guinea, un centre de rebuda de demandants d’asil Australians (per sort el camp de refugiats de Manus va tancar el 2016).

Ens expliquem: Austràlia te una política meravellosa (ironia) d’enviar a tots els refugiats que arriben al país a centres de refugiats (Centres d’Internament d’Estrangers amb totes les seves lletres) situats en les illes que us hem dit. En anglès això s’anomena “offshore processing” alguna cosa similar a processament fora costa. Austràlia envia allà als refugiats mentre es tramiten els seus permisos d’asil i residència.

Sí amigos y amigas, hi ha CIEs a l’altra punta del món. Aquests centres de refugiats no disten en qualitat de vida, salubritat ni bon tracte dels camps de refugiats de Grècia o de Turquia. La gent és internada en llocs com aquest pel simple fet de ser d’una nacionalitat diferent. Què divertit, oi? Ser il·legal pel simple fet d’existir i no haver nascut al país adequat.

Però, com ha arribat Nauru a ser el principal destí d’aquests refugiats que no vol Austràlia? Per explicar-ho ens hem de remuntar als anys 60. Nauru va ser durant unes quantes dècades un dels països més rics del món, fins i tot va arribar a ser el més ric del món. Repeteixo, el país més ric del món. Flipant, eh? I per què una illa perduda entre els milions d’illes del pacífic va arribar a ser tant pròspera? Per la caca d’ocell.

Heu llegit bé. És una mica més complicat, però us ho expliquem. Nauru, al llarg de la seva vida geològica, s’ha submergit i emergit diverses vegades. Això va provocar que durant l’última emersió, la superfície estigués plena d’animals i éssers vius que normalment habiten al fons marí. Aquesta presència d’animals marins es va barrejar amb les cagarades constants dels ocells que passaven i habitaven l’illa. Això es va mantenir durant milers d’anys creant una combinació d’elements que va acabar resultant en una cosa anomenada Guano, que amb el pas del temps va acabar originant les roques de Fosfat.

Aquest material és extremadament valuós per l’agricultura com a adob. I Nauru en tenia a mansalva. Què van fer llavors els habitants de l’Illa? Arrasa con lo que veas y generoso no seas (citant Piratas del Caribe però en aquest cas Piratas del Pacifico)

A nivell de sobirania l’any 1888 Alemanya va annexar l’illa als seus dominis d’ultramar. L’inici de les explotacions de fosfat el va originar un consorci Alemany-Britànic a principis del segle 20. Durant la 1er guerra Mundial Austràlia va ocupar l’illa. Durant la 2ona guerra mundial Japó la va ocupar però més tard Nauru passaria a ser un estat de ple dret de les Nacions Unides tot i tornar a mans australianes.

L’any 1968 Nauru va aconseguir la independència d’Austràlia i va passar a controlar les explotacions de Fosfat. Durant la dècada del 1970 i fins la de 1980 la renta per persona va arribar a ser d’uns 50.000 Dòlars anuals (molts diners). Òbviament la distribució de la renda era molt desigual, però igualment els Nauruans no havien de pagar impostos, no hi havia atur, tenien accés a estudis superiors, atenció mèdica i transport públic.

Però clar, la gallina de los huevos de oro es va assecar durant els 90 fruit de la hiperexplotació, la corrupció i la manca de gestió del recurs (ojo Brunei en uns anys, o els països del golf pèrsic amb el petroli). Fins i tot un exministre de finances de Nauru va manifestar en una entrevista al The New York Times el lema del país: Tomorrow will take care of itself. Tota una declaració d’intencions deixant entendre que qui dia passa, any empeny.

La situació va portar al país a vendre’s les inversions immobiliàries que tenien a Austràlia, també es van vendre l’únic avió propietat del país i bàsicament van obrir la veda per vendre’s tot el que poguessin per tal de mantenir el ritme de vida que portaven i aconseguir diners de tot arreu. Exemples? A l’Assemblea de les Nacions Unides cada país te un vot, què va fer Nauru? Vendre’l al millor postor per cada decisió que s’hagués de prendre. També es van convertir en un paradís fiscal fins que van descobrir un nou mètode: Reconeixement d’estats.

És per això que Nauru reconeix la regió Georgiana d’Absajia i la d’Ossètia del Sud. També reconeix Kosovo i fins i tot reconeix Taiwan o la deixa de reconèixer en funció de les relacions comercials amb la Xina. Vamos, Nauru és el Luis Figo de la Geopolítica.

Tanca del Nauru Regional Processing Centre

Però el més greu arriba a partir del 2001, quan Nauru s’ofereix a Austràlia per acollir refugiats Afgans rescatats per una fragata Noruega en aigües internacionals prop de la costa australiana. Nauru va dir, tu porta-me’ls que els fico en camps de refugiats i em pagues 1000$ al mes per refugiat. Resultat? A dia d’avui prop de 500 persones (49 menors d’edat) malviuen en aquests camps de refugiats finançats per Austràlia. A més a més, Austràlia no vol que arribin immigrants “il·legals” (com pot ser il·legal una persona em pregunto jo) en vaixell i per això manté unes condicions insalubres en aquests camps, per desencoratjar futurs intents d’arribada.

No us parlarem més del país perquè no considerem que calgui esmentar res més d’un lloc que es presta a aquests tipus de negocis de “trata de personas”. Ah sí, tenen la taxa d’obesitat més elevada del món, el 2007 era del 71.7% de la població.

Tot i això, com també us hem de parlar de la seva bandera (no ens agrada) us direm que el fons blau fa referència a l’oceà Pacífic, la franja de color daurat fa referència a la línia de l’equador i l’estrella simbolitza la posició de Nauru respecte a l’equador. Aquesta estrella te 12 puntes que simbolitzen les 12 tribus originals de Nauru. El color blanc d’aquesta representa el fosfat.

Fins aquí el país de Nauru. Un clar exemple de com destrossar la teva nació i a sobre secundar polítiques vergonyoses del amo blanco.

Per si en voleu saber més:

– The Guardian – A short history of Nauru, Australia’s dumping ground for refugees

– The Guardian –  Corruption, incompetence and a musical: Nauru’s cursed history

The world Factbook

Enciclopèdia Britànica

– Un Mundo Inmenso : Nauru, la isla de las males decisiones

Àlex Cubells i Barrufet

Àlex Cubells i Barrufet

CEO, editor i creador de Geograpills. És Geògraf especialitzat en Desenvolupament, Anàlisi Territorial i Cartografia. Apassionat dels mapes, quan no escriu sobre Geografia, fa mapes de bàsquet o escriu novel·les de fantasia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *