Homenatge a Joan Vilà i Valentí: figura clau de la Geografia catalana contemporània

Homenatge a Joan Vilà i Valentí: figura clau de la Geografia catalana contemporània

El passat dia 23 d’Agost ens arribava una malaurada noticia (més) en aquest complicat any 2020, especialment sentida per la família de la geografia catalana i de tot l’Estat espanyol: moria Joan Vilà Valentí, un dels grans de la geografia contemporània a casa nostra. Com a mostra de condol, de reconeixement i també com a hereus de la seva obra, ens agradaria contribuir a divulgar la importància cabdal del seu paper a la geografia dels Països Catalans.

Vilà i Valentí, sinònim de geografia als Països Catalans

Joan Vilà i Valentí naixia a Sallent fa 95 anys, l’any 1925, tot i que va viure a Barcelona durant la seva joventut a causa del trasllat del seu pare a la ciutat comtal. Allà va entrar al món universitari de la complicada Catalunya de postguerra, i es va llicenciar en Història l’any 1947. La Geografia més aviat el trobaria a ell, de la mà d’alguns il·lustres com Salvador Llobet i, sobretot, el geòleg Lluis Solé i Sabarís.

La seva exitosa carrera acadèmica -i,  de  retruc, el futur de la Geografia a casa nostra, indestriables als seus inicis- rebria un impuls fonamental de la mà d’aquest geòleg català, amb la concessió d’una beca de tres anys a França. Això li va permetre formar-se i sobretot portar les influències de la geografia més avantguardista del moment a una Catalunya que estava sumida en els anys més foscos de la dictadura franquista.

Un cop va tornar a la trista Espanya franquista, va escriure els inicis de la Geografia institucionalitzada espanyola i catalana. Doctorat l’any 1956 a Madrid amb un estudi regional del Bages, va ser anomenat catedràtic dos anys més tard a Múrcia. Allà “fitxaria”, com si fos un observador de les futures promeses del futbol, uns quants noms que serien decisius per la Geografia catalana. Amb noms insignes com el Horacio Capel, Maria de Bolòs o Luis Miguel Albentosa, Vilà Valentí va fundar el primer departament de Geografia a la Universitat de Barcelona l’any 1966.

El Dr. Vilà i Valentí durant la lectura de tesi d’un dels seus doctorands l’any 2005. Autor: Andreu Carreras

La lluita incansable per fer créixer aquesta disciplina va seguir amb la creació d’altres llicenciatures de geografia com la de la Universitat de les Illes Balears, a Tarragona (URV) i a Lleida (UdL) o l’impuls del primer repositori d’articles de caràcter geogràfic, la Revista de Geografia. La seva infatigable activitat el va portar a transcendir fronteres amb l’assumpció de la vicepresidència de la Unió Geogràfica Internacional als anys 80 (per als més interessats, podeu veure una meravellosa entrevista en francès de la geògrafa Anne Buttimer d’aquella època).

Obra i concepció del paper del geògraf

La seva formació eminentment històrica el va portar a escriure sobre la història econòmica medieval, però ben aviat s’encamina cap a la geografia regional, interessant-se per la interacció home-territori que caracteritza el geògraf. Pioner dels estudis regionals al Principat, és un dels pioners de la comarca com a unitat d’anàlisi, com ho evidencia la seva tesi doctoral i esbossat al seu llibre El sentit històric de la comarca a Catalunya (1992).

Sempre pensant especialment en els estudiants universitaris, va bastir la geografia catalana i espanyola d’eines bàsiques i essencials. Amb un llenguatge planer però rigorós, va deixar obres clau com La Península Ibérica (1968) o Introducción al estudio teórico de la geografía. Objetivos, contenidos y enfoques (1983). També es va dedicar a estudiar el món rural, El món rural a Catalunya (1973), i la problemàtica relació camp-ciutat a Campo y ciudad en la geografía española (1970).

La seva apassionada activitat per la Geografia sorgia de la convicció de la importància del paper del geògraf a la societat. Com comentava a la magnífica entrevista que Javier Martín-Vide li va fer l’any 2012:

«El que fa el geògraf interessa a la gent, interessa a la societat, si té aquest aire de posar sempre ben clar i en relació el que és el territori, i la població que hi viu. Aquest territori té unes relacions amb la població; la població podrà fer certes coses gràcies a aquest territori, i tindrà unes dificultats també a causa d’aquest territori, de manera que entre territori i població s’estableixen unes relacions molt estranyes.»

També és important ressaltar la seva concepció de la Geografia com a treball col·lectiu, íntimament relacionat amb la resta de les ciències, tant socials com naturals, amb les quals ha d’interactuar necessàriament:

«El geògraf no ha de perdre mai la idea global que està treballant amb un món natural, físic, i amb un món que és un món humà, poblacional. [… ] Això és típic del geògraf. Llavors, ell buscarà especialistes d’aquestes matèries: geòlegs, climatòlegs, botànics, per una banda;  economistes, gent que estudiï la població, demògrafs… Bé, però aquests especialistes ens serveixen només per allò que pot interessar posar-ho en relació amb “lo” altre.»

En relació amb la importància del geògraf, emfatitza la indestriable relació geografia-política. Dit d’altra manera, la capacitat del geògraf de veure una imatge de conjunt li permet analitzar la complexitat que requereix una actuació de caire polític:

«[…] és a dir, una geografia aplicada (els anglesos parlen molt, una applied geography), en la qual arribes a unes certes conclusions després d’establir relacions geogràfiques, i li dius al polític: “Miri, si vostè vol aconseguir tal cosa, ha d’aconseguir tal altra i tal altra, i establir tal relació, i que aquesta relació s’estableixi d’aquesta manera”. Crec que això és aplicable a la política. És interessant que el polític ho sàpiga.»

L’herència científica de Vilà i Valentí

Des de Geograpills ens sentim hereus de la lluita incansable de Vilà i Valentí per una geografia útil i aplicable al món d’avui. Els avenços socials i tecnològics han fet que forçosament les necessitats  i, per tant, la utilitat del geògraf, sigui lleugerament diferent de la què ell es va trobar quan va començar el seu recorregut per aquesta ciència. Aquests canvis han forçat i forcen al geògraf (igual que a tothom) a adaptar-se i a renovar els seus instruments i mètodes. Tot i això, compartim absolutament les potencialitats i les capacitats del geògraf de les quals Vilà i Valentí n’estava tan convençut i a les que va dedicar el seu projecte de vida.

Descansi en pau.

Salut i geografia!

D’on hem tret tot això?

Carles Masachs Fernández

Carles Masachs Fernández

Editor i col·laborador de Geograpills. Geògraf (UB) i màster en Relacions Internacionals (IBEI), però es considera simplement un científic social. Està convençut que per comprendre el món cal entendre’l de manera global: és per això que és un apassionat de diverses disciplines tan dispars com la geopolítica, l’economia, la sociolingüística, l’ecologia o la història. Quan deixa els llibres es dedica a molestar els veïns amb el seu ukelele.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *