Escalada militar al Caucas – Les claus geopolítiques per comprendre què està passant a l’Alt Karabakh

Escalada militar al Caucas – Les claus geopolítiques per comprendre què està passant a l’Alt Karabakh

Escalada militar al Caucas: les claus geopolítiques per comprendre què està passant a l’Alt Karabakh

 El passat 27 de setembre la premsa es feia ressò de l’escalada de violència entre Armènia i Azerbaidjan. Però aquestes hostilitats no són noves; formen part d’un conflicte enquistat els orígens del qual van començar aproximadament fa un segle, que van ressorgir i agreujar-se amb la desintegració de la Unió Soviètica i que encara està malauradament d’actualitat de forma recurrent.

Amb aquest article intentarem desentranyar les claus del conflicte per tal d’entendre què està succeint a aquesta regió caucàsica. A més, ens servirà com a excusa per parlar de l’interès clau de la regió del Caucas sud com a escenari geopolític, com a lloc de xoc de diverses “plaques tectòniques geopolítiques”.

L’Alt Karabakh: una regió entre “tres móns”

Només els més interessats en la regió de Caucas haureu sentit a parlar de l’Alt Karabakh o Nagorno Karabakh. I és ben normal: es tracta d’una regió ben allunyada de la nostra realitat més immediata. Per tant, com a bons geògrafs, hem de situar-la a l’espai i conèixer les seves particularitats per comprendre profundament el conflicte. Som-hi, doncs.

El conflicte es troba a una regió anomenada Transcaucàsia o Caucas del Sud, que fa referència a la cara sud de la regió que s’estén al voltant de la serralada del Caucas. Aquesta regió és clau perquè es troba a cavall entre Àsia i Europa; per això ha estat sempre un corredor i per tant un punt de col·lisió de grans imperis i estats: des de les hordes d’origen mongol, avantpassats dels pobles túrquics actuals, fins als diversos imperis d’origen iranià o persa, passant per la potència eslava per excel·lència provinent del nord, Rússia.

Mapa de la zona de conflicte. Font: Adaptació dades Viquipèdia

 

L’Alt Karabakh és una zona situada dins del territori de la República de l’Azerbaidjan, que té frontera amb la República Armènia i també amb l’Iran a la seva part meridional. El nom amb què és conegut encara en diversos idiomes és Nagorno Karabakh, que il·lustra de manera claríssima la diversitat de la zona:

Kara significa ‘negre’ en turc, i ba significa ‘jardí’ en persa. (…) Nagorno simplement significa ‘muntanyós’ en rus. Així, en el seu nom es troben tres idiomes diferents, que de fet són les llengües dels tres poders que han dominat la historia de la regió”. (Cornell, 2001:48)

Tanmateix, la població de l’Alt Karabakh és eminentment armènia (segons el cens de 2015, un 99,7% és d’aquesta ètnia), i està dominat políticament de facto pel govern de la República d’Artsakh, que és la manera com anomenen la regió els armenis. La república d’Artsakh va ser autoproclamada l’any 1991, tot i que no va ser reconeguda per cap Estat de les Nacions Unides, ni tan sols la pròpia Armènia (malgrat que sí que la sosté i la recolza per altres vies no diplomàtiques).

Per tant, el conflicte es tracta, en primer lloc, d’un conflicte ètnic clàssic: part d’un poble o d’una ètnia, en aquest cas del poble armeni, es troba situat en un país veí, que és l’Azerbaidjan. Per una banda, els nacionalistes armenis i del Karabakh somien en una Gran Armènia o, com a mínim, amb un estat pels armenis del Karabakh; per altra banda, l’Azerbaidjan no vol ni sentir a parlar del desmembrament del seu territori.

Tanmateix, en moltes ocasions aquests conflictes ètnics són aprofitats per altres potències estrangeres i/o països veïns, que seguint la seva pròpia agenda i els seus interessos utilitzen el conflicte o intenten no ser perjudicats per ell. És el cas de Rússia, Turquia i, en menor mesura, de l’Iran: tots tres països tenen grans interessos estratègics, polítics, econòmics i culturals en aquesta regió, que els permetria lucrar-se i/o consolidar la seva influència a la regió. Però la Unió Europea també està preocupada pel conflicte, per raons menys romàntiques. Més endavant revelarem quins són els seus interessos.

El darrer episodi d’un conflicte centenari

Com ja hem dit, les darreres setmanes de setembre de 2020 ens van portar una represa del conflicte latent entre armenis i els àzeris (gentilici dels habitants de l’Azerbaidjan) amb epicentre a la regió de l’Alt Karabakh (també coneguda com a Nagorno-Karabakh o com a Artsakh pels armenis), la regió de l’Azerbaidjan de majoria ètnica armènia. Diverses fonts es feien ressò de les acusacions creuades entre les dues repúbliques caucàsiques: mentre Armènia culpava a l’Azerbaidjan d’un atac aeri i d’artilleria indiscriminat a la regió de l’Alt Karabakh, des de l’Azerbaidjan es justificava l’acció com a represàlia per provocacions militars armènies.

El conflicte va escalar en pocs dies amb mesures extraordinàries per parts dels dos països, declarant la llei marcial i l’estat de guerra, acompanyades dels ja típics balls de xifres. Mentre que els àzeris treien pit amb unes suposades 550 baixes causades a l’exèrcit armeni sense cap baixa en el seu exèrcit, els darrers negaven la xifra de baixes armènies i la rebaixaven a “només” 158 militars morts, afegint-hi 13 civils morts i sumant 200 morts a les files militars àzeris. L’escalada continua encara en el moment de la redacció d’aquest article (5 d’octubre) amb bombardejos i ofensives per part d’ambdues parts.

Imatge d’una casa bombardejada a l’Alt Karabakh el passat dia 5 d’octubre de 2020. En Vartan (a la imatge) i la seva família es van lliurar dels bombardejos per escassos minuts. Font: Avarathewanderer

Aquest episodi, que malauradament sembla que es troba tot just als seus inicis, és l’enèsima violació de la pau a una zona que viu en una tensió constant des de la guerra oberta que va enfrontar les dues repúbliques ex-soviètiques a la dècada dels 90. El problema té els seus orígens en l’esfondrament de l’imperi otomà a la 1ª guerra mundial i la posterior reorganització del mapa del Caucas, que va situar aquesta regió de majoria armènia a la república (llavors soviètica) de l’Azerbaidjan en detriment de la (també soviètica) república armènia. Aquesta decisió, presa des de Moscou tenint en compte només els interessos de la Unió Soviètica, no va agradar gens els armenis, però el ferri control soviètic va fer que aquest fet tingués relativament poca transcendència durant la major part del període soviètic.

Tanmateix, la pressió cultural i política àzeri a la regió i el ressorgiment nacionalista que caracteritza els darrers compassos de la Unió Soviètica, van fer sorgir reivindicacions a favor de la annexió de l’Alt Karabakh a Armènia a finals dels anys 80. Aquest va ser l’inici d’episodis de violència ètnica a tots dos territoris cap a les minories, els coneguts com a pogroms: en aquest cas, atacs anti-armenis a Azerbaidjan i atacs anti-àzeris a Armènia, que es van allargar durant el final de la dècada dels 80 i els primers mesos de la dècada dels 90.

El conflicte va anar escalant violentament malgrat els intents de pacificació i intervenció militar soviètica. Tanmateix, el seu esfondrament l’any 1991 va fer que les tensions s’alliberessin sense aturador en una cruenta guerra entre 1991 i 1994, on entre molts altres fets es va produir la un referèndum d’autodeterminació de l’Alt Karabakh i la posterior autoproclamació d’independència. Els esforços d’organitzacions internacionals ajudats per alguns Estats per establir la pau van aconseguir un alto el foc el 1994, que es va respectar majoritàriament durant la primera dècada del nou segle XXI. Però el problema seguia sense estar resolt; és per això que les tensions seguien i en dos ocasions van arribar a causar baixes: en primer lloc, el 2008 després d’unes declaracions bel·licoses del president àzeri, que van provocar aldarulls; i en segon lloc, el 2016, quan es va registrar un altre ressorgiment d’hostilitats que va donar lloc a la petita “Guerra dels 4 dies” i un altre breu retorn al cessament temporal del conflicte.

Línia temporal del conflicte de l’Alt Karabakh. Font: Elaboració pròpia

 

Més enllà d’un conflicte ètnic: els interessos dels actors principals

Si bé el conflicte ètnic és potser la causa més immediata del conflicte, la implicació d’altres potències fa que els interessos en joc s’amplïin. Per tant, trobem els actors principals del conflicte (Armènia, Azerbaidjan i la República d’Artsakh) interactuant amb les potències regionals veïnes (Turquia, Rússia i Iran) i amb els interessos econòmics i estratègics d’altres actors llunyans (bàsicament la Unió Europea i els Estats Units).

Per tant, en primer lloc, analitzarem els actors principals. Com hem dit, Armènia voldria incorporar l’Alt Karabakh, o com a mínim, fer que els armenis d’aquesta regió gaudissin d’un Estat propi. Però òbviament, cap Estat vol perdre terra a canvi de res; és aquesta la posició de l’Azerbaidjan, que veuria com es perd un 13% del seu territori.

Tot i això, cal dir que hi ha més raons per les quals les dues repúbliques guerregen sovint: per una banda, la dèbil economia Armènia situa al país en una situació de protestes constants; i ja sabem que res tapa millor “les vergonyes” que un conflicte nacionalista. Per altra banda, pels àzeris aquest conflicte també implica el seu honor, especialment per la humiliació que suposa no controlar part del teu territori nacional.

Però segurament el més interessant se situa fora de les fronteres de les repúbliques ex-soviètiques. En primer lloc, presentem Turquia. Germà gran i fort dels països túrquics, té una proximitat cultural especialment estreta amb l’Azerbaidjan: una llengua molt propera, comparteixen religió (malgrat ser Turquia oficialment un país laic i el xiisme majoritari dels àzeris) i múltiples pactes comercials, polítics i fins i tot militars. Però és que a més la relació amb Armènia és especialment dolenta: el passat tacat de sang dels turcs amb el genocidi armeni és un punt no superat que dificulta les relacions de qualsevol tipus d’aquestes repúbliques veïnes. A més, els armenis mantenen una bona sintonia amb els kurds, acostament que irrita als turcs. Si hi afegim la rivalitat amb Rússia per l’hegemonia de la regió, entenem molt més que la posició d’Erdogan hagi estat decididament de suport a Azerbaidjan, amenaçant d’intervenir.

Rússia, doncs, també batalla per aquest control de la regió. I, de fet, com a hereva del món soviètic, entén que aquestes repúbliques ex-soviètiques cauen sota el seu radi d’acció. Vinculada amb elles des de la caiguda de la URSS per diverses organitzacions polítiques i econòmiques, la Federació Russa té una estreta relació amb totes dues: és per això que la seva posició és més ambigua. Tot i bascular per raons ideològiques cap a Armènia, no vol que una posició massa ferma entregui Azerbaidjan a les mans dels seus rivals regionals, especialment a Turquia. És per això que sempre ha intentat fer de mitjancer entre les dues. Però cal mirar més enllà: Rússia ha trobat en aquest conflicte un negoci: proveeix a ambdós bàndols amb armes. De la mateixa manera, la situació de guerra i la dependència econòmica que tenen les dues repúbliques, especialment Armènia, fa que Rússia no se senti especialment incòmoda amb aquesta inestabilitat a les seves portes. I també d’aquí s’interpreta que la seva resposta hagi estat més tèrbola que la d’Erdogan.

L’Iran també es mira de ben a prop el conflicte. Com a aspirant tant a hegemón regional i ferm líder de l’Islam xiïta, l’Azerbaidjan és un punt clau. Si a això li sumem que al país persa, especialment a la zona limítrofa amb aquesta república, hi viu una considerable població d’ètnia àzeri, l’interès en aquest conflicte és indubtable. Tanmateix, tot i l’interès de l’Iran en teixir amistats amb els àzeris, l’acostament d’aquests cap a Turquia ha fet que s’hagi acostat més a Armènia. Ja se sap, allò que “els enemics dels meus enemics són els meus amics” sol ser veritat en geopolítica. I Armènia, encantada de tenir una possible alternativa als russos, ha acceptat l’acostament iranià. Tot i així, també la gran comunitat àzeri de l’Iran l’obliga a ser més cautelós del que pot ser-ho Erdogan. Per tant, també se n’extreu la posició més moderada i conciliadora envers el conflicte.

Finalment, hi ha d’altres actors preocupats moderadament per l’escalada. Tot i que surt una mica del radi d’acció principal de la Unió Europea, al Caucas s’hi juguen diversos interessos en relació als hidrocarburs. De les costes àzeris del Mar Caspi prové una gran quantitat de gas natural a través del gasoducte Trans-Adriàtic, el que suposa una alternativa econòmica, però sobretot política, al gas rus. Això dona un cert poder a Azerbaidjan sobre la postura europea, que estaria més inclinada a donar suport a Armènia per proximitat cultural i per geoestratègia. És per això que, de nou, la Unió Europea ha donat una resposta també ambigua i poc decidida sobre el conflicte.

Perspectives de futur (?)

Queda clar que és un conflicte amb múltiples actors i cadascú amb interessos diferents. I de fet, com hem vist, molts cops contradictoris, el que els força a mostrar una posició ambigua que no comprometi els seus negocis a la zona. El més probable, segons els analistes, és que després dels episodis violents s’aconsegueixi aplicar la pressió necessària per tal de tornar al mateix estat de pau dèbil que teníem al principi, ja que les possibilitats que el conflicte evolucioni a favor d’una banda o d’una altra son molt minses.

Qualsevol alteració de l’status quo, és a dir, de l’estat de les coses, activaria una sèrie de ressorts que forçaria a les potències regionals a implicar-se de manera militar, solució que no seria desitjable per cap d’elles. Tot i això, Turquia i Rússia ja s’enfronten de manera indirecta, donant suport a bàndols diferents (el que es coneix com a proxy war) en altres indrets com a Síria, per tant, tampoc no seria un cas inèdit.

Una cara sovint oblidada de la guerra son els refugiats i desplaçades. En aquesta imatge, la Vartanush, de 92 anys, marxa de la seva vila per buscar un lloc segur. Font: Avarathewanderer

 

Pel que fa les solucions pacífiques, siguin diplomàtiques o polítiques, que intentin arreglar el conflicte des de l’arrel son també complicades. L’enfrontament dels dos pobles, el passat sagnant que els allunya i els interessos polítics i estratègics dels veïns regionals, especialment pel que fa els hidrocarburs, sembla que condemnen aquest conflicte a ser un més dels enfrontaments irresolubles que de tant en tant apareixen a les portades dels diaris i que van segant vides innecessàriament.

Salut,  geografia… i en aquesta ocasió, sobretot demanem pau!

 

P.D.: Moltíssimes gràcies a Avarathewanderer per accedir a prestar-nos les seves fotografies de manera desinteressada per poder acostar-nos al conflicte. Seguiu-lo al seu compte d’Instagram si voleu seguir el conflicte a través de les seves imatges o també el seu compte de Youtube per seguir les seves aventures pel món. Thank you! 😊

 

Per seguir el conflicte…

Crisis Watch: https://www.crisisgroup.org/europe-central-asia/caucasus/nagorno-karabakh-conflict

 

Ens hem basat en…

Cornell, S. (2000) Small Nations and Great Powers: A Study of Ethnopolitical Conflict in the Caucasus. Routledge, 1ª edició.

Lobell, S.E. & Mauceri, P. (2004) Ethnic Conflict and International Politics: Explaining Diffusion and Escalation. Palgrave Macmillan, pg 58-62

Weise, Z, Cienski, J. & Herszenhorn, D. (28 d’octubre de 2020) The Armenia-Azerbaijan conflict explained: What you need to know about the deadly clashes over the region of Nagorno-Karabakh. POLITICO [Consultat el 04/09/2020. Disponible a: https://www.politico.eu/article/the-nagorno-karabakh-conflict-explained-armenia-azerbaijan/]

Priego, A. (2016) La persistente fragilidad del Cáucaso: La “crisis de abril” de Nagorno-Karabaj. Notes Internacionals CIDOB, nº162, pg. 1-5

Sainz, N. (2001) Conflicto del Alto-Karabaj: actores y gestión internacional. Revista Papeles, nº 74, pg. 87-95.

Carles Masachs Fernández

Carles Masachs Fernández

Editor i col·laborador de Geograpills. Geògraf (UB) i màster en Relacions Internacionals (IBEI), però es considera simplement un científic social. Està convençut que per comprendre el món cal entendre’l de manera global: és per això que és un apassionat de diverses disciplines tan dispars com la geopolítica, l’economia, la sociolingüística, l’ecologia o la història. Quan deixa els llibres es dedica a molestar els veïns amb el seu ukelele.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *