Bascos a Terranova – Seguint la petjada basca a les regions atlàntiques del Canadà

Bascos a Terranova – Seguint la petjada basca a les regions atlàntiques del Canadà

Seguint la petjada basca a les regions atlàntiques del Canadà

Tot el món sap que el basc és un poble abraonat i valent. De fet, la majoria dels acudits sobre els bascos exageren (o potser no, ja ens ho direu al final de l’article!) la seva valentia, el seu orgull i, en ocasions, la seva falta de mesura. Segons aquests relats, si vols fer que un basc faci alguna cosa, per impossible que sigui, només cal reptar-lo amb un “a que no tens pebrots de fer…?”. Potser aquesta sigui la única explicació possible per a comprendre la història que us portem avui.

Tot comença a la illa de Terranova (Newfoundland en anglès), a l’extrem oriental del Canadà, dins de la regió de Terranova i Labrador. Si mirem Terranova a un mapa (la imatge que us mostrem més abaix) podrem veure que al vèrtex inferior esquerre d’aquesta illa, de forma lleugerament triangular, hi trobem un topònim francès que ens crida l’atenció: Channel-Port aux Basques. Per modest que sigui el nostre nivell de francès, és fàcil entreveure que fa referència a un “port dels bascos”. La pregunta és obligada: què hi fa un “port de bascos” a terres canadenques, a més de 4.000 km de distància d’Euskal Herria?

Vista general de l’Illa de Terranova (Newfoundland), a l’extrem inferior esquerra s’hi aprecia el Port aux Basques.

 

Podríem aventurar-nos a dir que es deu simplement a un petit enclavament de l’extensíssima diàspora basca que eventualment va ser coneguda com a “port dels bascos” per la gran quantitat de població d’aquest origen. Tanmateix, si un fila més prim pot arribar a identificar d’altres topònims que fan clara referència a la profunda petjada basca a Terranova i altres regions del voltant.

Molts d’aquests topònims fan referència a illes, com ara les Basque Islands a la província de Nova Escòcia; l’arxipèlag des Sept-Îles, on hi trobem les illes Grande Basque i la Petite Basque; o el petit illot anomenat Île aux Basques, davant de la ciutat quebequesa de Trois-Pistoles. Però també hi trobem noms de ciutat, com Canton-des-Basques a Nova Brunsvic; noms de muntanyes i turons, com les collines du basque, al Quebec; o de nombrosos carrers i avingudes. Quina és, doncs, aquesta relació que encara avui és tan intensa (com desconeguda) entre aquest indret remot de l’Atlàntic i el poble basc? L’explicació de ben segur que us sorprendrà.

Els bascos són i han sigut un poble avesat al mar. Segons el reconegudíssim antropòleg espanyol Julio Caro Baroja, cap a finals de l’Edat Mitjana les seves tècniques navals eren de les més avançades d’Europa. D’aquesta manera, comptaven amb uns vaixells forts i segurs que els permetien endinsar-se a mar obert per pescar. De fet, tan segurs i forts eren els vaixells que, a part de la pesca del bacallà, els pescadors o arrantzale (més aviat caçadors, en aquest cas) s’atrevien fins i tot… amb balenes! De fet, la caça de balenes la varen dur a terme els bascos ja des de l’Edat Mitjana; tant és així que varen ser els únics europeus a fer-ho fins les primeres dècades del segle XVII.

En un principi, els caladors de mar Cantàbric satisfeien les necessitats de la població. Tanmateix, els lucratius negocis lligats a la balena com ara, entre d’altres, el del greix que servia com a combustible per làmpades, va provocar-ne una sobreexplotació i una competència tan forta que va forçar cada cop més als pescadors de totes les regions cantàbriques a embarcar-se mar enllà. Amb el temps, els pescadors bascos van acabar aventurant-se tan al nord que van arribar fins a les remotes terres de l’actual Canadà.

Alguns historiadors han especulat que els bascos podrien haver arribat a aquestes terres ja a finals del segle XIV o XV; en tot cas, abans que Cristòfor Colom arribés a la Hispaniola l’any 1492. Els bascos, sempre tan discrets, s’ho haurien callat per tal d’explotar aquells caladors sense competència. Tot i així, no s’han trobat evidències científiques que ho corroborin i per tant ha quedat, de moment, en especulacions i en mites. En canvi, s’ha documentat àmpliament la presència basca a Terranova i l’estuari del riu de Sant Llorenç (Quebec) al segle XVI. És precisament a mitjans d’aquest segle, especialment entre 1530 i 1570, quan el negoci de la caça de la balena va tenir el seu moment de màxim apogeu.

Detall sobre la caça de balenes en la qual estaven especialitzats els bascos.

La caça de la balena era una tasca perillosa i arriscada. En aquesta imatge podem veure com els mariners intenten clavar l’arpó al cap del cetaci, fet que marcava l’inici d’una dura lluita entre l’animal i l’home. Font: Blog del Macizo del Gorbea

Si tot això encara no us ha deixat amb la boca oberta, amb el que ve ara estem convençuts que us quedareu amb un bon pam de nas: algunes tribus nord-americanes van acabar xampurrejant eusquera. Sí, sí, tal com ho llegiu. Posem-nos un xic més tècnics.

Les terres on els bascos arribaren no estaven deshabitades: hi havia diferents tribus que les poblaven, principalment els beothuk, els micmacs i els muntanyesos. Per tant, com és natural, el desembarcament dels bascos va comportar necessàriament una interacció amb els habitants. D’acord amb les fonts històriques i arqueològiques, els bascos escollien llocs estratègics en relació a les rutes migratòries de les balenes, on instal·laven els seus forns per convertir el greix de balena en una substància oliosa més fàcilment transportable. De fet, encara es poden visitar les restes d’estacions baleneres basques com la de Red Bay, recentment catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Bandera de Saint Pierre et Miquelon amb una Ikurriña

Segons ens explica en Peter Bakker al seu article “La lengua de las tribus costeras es medio vasca“, la relació amb els nadius va ser positiva i pacífica en general. El primer pilar de la relació entre bascos i indígenes era de naturalesa comercial: els bascos aprofitaven aquelles incursions atlàntiques per intercanviar qualsevol producte que pogués ser d’interès pels indígenes (generalment, metalls) per, sobretot, pells de gran qualitat. De fet, aquí es troba l’origen del comerç de pells que en poc temps va enfrontar les dues potències que maldaven per dominar Nord-Amèrica: el puixant Imperi Britànic i la monarquia francesa.

La relació comercial entre bascos i amerindis va anar enfortint-se temporada rere temporada, i això va fer que trobem algunes mostres de concòrdia. Per exemple, hi ha diverses evidències que alguns grumets (és a dir, mossos de marineria) es varen quedar convivint amb els micmacs per tal d’aprendre la seva llengua i facilitar els intercanvis a la temporada següent. De la mateixa manera, els bascos havien portat indígenes al Vell Continent; crida l’atenció que un dels caps de la tribu dels micmacs va ser rebut per l’alcalde d’Hendaia, a l’Iparralde (o País Basc francès), a la dècada dels 1570.

Com aquests dos pobles parlaven llengües extremadament allunyades, i davant la necessitat de comunicar-se i interactuar, les dues comunitats van acabar creant el que lingüísticament es coneix com a pidgin. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, un pidgin és una llengua creada a partir de la “barreja de trets lingüístics manllevats de diverses llengües” i, per tant, és una llengua més aviat simplificada i que no té parlants natius.

Així doncs, ens trobem amb escenes tan inversemblants com les que ens descriu Pierre de Lancre, un jurista i alt funcionari francès que va viure a cavall dels segles XVI i XVII, on assegurava que “els canadencs no comercien amb els francesos en una altra llengua que en la dels bascos”; o com la que incloïa el poeta i també jurista Marc Lescarbot al seu llibre Histoire de la Nouvelle France (1612), on assegurava que les tribus nadiues “havien sigut visitades pels bascos des de fa tant de temps que la llengua de les tribus costaneres és mig basca”.

En altres paraules, i per surrealista que pugui semblar, si poguéssim viatjar en una màquina del temps a les costes del Quebec o de Terranova i Labrador a mitjans del segle XVI, l’eusquera seria un idioma molt més útil per comunicar-nos amb els locals que no pas l’anglès . Qui ho diria!

Si voleu ampliar coneixement, us deixem a les referències, com sempre, els articles científics i altres recursos que hem fet servir. De totes maneres, també us recomanem aquesta meravellosa pàgina web interactiva de la National Geographic, on us podreu entretenir i aprendre amb les imatges interactives creades pels autors.  Al pròxim article seguirem les peripècies dels baleners bascos a altres territoris remots propers al cercle Polar Àrtic. Aquest cop, però, la relació amb els habitants locals no serà tan pacífica.

Salut i geograpills!

Referències:

Bakker, Peter (1991) La lengua de las tribus costeras es medio vasca: Un pidgin vasco y amerindio utilizado por europeos y nativos americanos en Norteamérica, h. 1540-h. 1640. Anuario del Seminario de Filología Vasca “Julio de Urquijo”, XXV-2, p. 439-467.

Egaña-Goya, Miren (2010) Presencia de los pescadores vascos en Canadá s. XVII. Testimonio de las obras de Samuel de Champlain (1603-1633). Zainak. Cuadernos de Antropología-Etnografía, ISSN 1137-439X, Nº. 33, p. 375-392

Gobierno Vasco-Secretaría General de Acción Exterior (2006) Los balleneros bascos crearon la primera actividad industrial en América del Norte. Euskal Etxeak, nº 75, p. 4-5

Euskalkultura.eus: Diáspora y cultura vasca. Topónimos vascos en Canadá. https://www.euskalkultura.eus/espanol/recursos/toponimos-vascos/canada

Gran Enciclopèdia Catalana: Pidgin. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0251248.xml

Llibres

  • Los hielos de Terranova: Balleneros vascos de Bixen H. Pérez
  • Balleneros y corsarios: Odisea vasca en el atlántico de Íñigo Asier Sanz Nieto i Iñaki Mendizabal Elordi

Recomanacions turístiques

Foto preliminar

Font: https://itsasmuseoa.eus/es/exposiciones/pasadas/40-baleazaleak-cazadores-de-ballenas

Carles Masachs Fernández

Carles Masachs Fernández

Editor i col·laborador de Geograpills. Geògraf (UB) i màster en Relacions Internacionals (IBEI), però es considera simplement un científic social. Està convençut que per comprendre el món cal entendre’l de manera global: és per això que és un apassionat de diverses disciplines tan dispars com la geopolítica, l’economia, la sociolingüística, l’ecologia o la història. Quan deixa els llibres es dedica a molestar els veïns amb el seu ukelele.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *