Aroma a curri al Carib – L’herència índia a la Guyana

Aroma a curri al Carib – L’herència índia a la Guyana

Imatge de la cavalcada anual anomenada Diwali Motorcade organitzada des de 1974 per la Guyana Hindu Dharmic Sabha, una associació cultural indo-guyanesa. Font: Stabroek News

Guyana és un d’aquells països que tant ens agraden als geògrafs: són països molt desconeguts però immensament heterogenis, amb molta varietat i amb moltes sorpreses i curiositats. Això ens permet fer-nos els llestos i presentar uns quants funfacts per impressionar els nostres amics o familiars. Això és precisament el que intentem en aquest article: presentar-vos breument uns quants aspectes curiosos dels moltíssims que ens ofereix d’aquest país sud-americà.

On para la Guyana?

La Guyana, oficialment República Cooperativa de Guyana (una forma d’Estat única al món, que per altra part no es diferencien gaire d’una república presidencial i que simplement recorda la influència socialista que tradicionalment ha tingut el país des de la seva independència), és un estat que es troba al nord-est de l’Amèrica del Sud.

És important no confondre-la amb la Guaiana Francesa, que a més, està ben a prop. Separada de Guyana per Surinam (conegut anteriorment com a Guaiana Holandesa), la Guaiana Francesa, però, no és un Estat sinó una regió i departament francès d’ultramar, alhora que regió ultraperifèrica de la Unió Europea. El nom de Guyana o Guaiana té relació al massís o escut guaianès, un formació geològica de les més antigues de la Terra, i que té com a límits l’Orinoco al nord i la selva amazònica al sud.

Mapa de situació de la Guyana a l’Amèrica del Sud. Autor: Carles Masachs

La Guyana té frontera amb Veneçuela, Brasil i Surinam, i al nord és banyat per les aigües de l’Oceà Atlàntic. Tot i això, segurament si preguntem a qualsevol guyanès ens dirà que no es considera pas sudamericà, sinó caribeny. Tan caribenys es consideren els guyanesos que, per exemple, a la seva capital, Geogetown, se situa la seu de la CARICOM, acrònim de Comunitat del Carib. Ben curiós, especialment ara que sabem que les aigües del Mar Carib no banyen les platges guyaneses.

Aquesta caribenyitat s’explica per la seva història. De fet, majoria de particularitats d’aquest país venen sobretot quan ens fixem en la seva geografia humana. Per exemple, és l’únic país de Sud-Amèrica que té com a llengua oficial l’anglès, coincidint amb la majoria d’Estats del Carib.

I també, com els països caribenys, té una estructura ètnica formada en gran part per població afroamericana, descendents dels antics esclaus que treballaven a les plantacions, amb unes minories caucàsiques (el que en diem blancs, però és per semblar més científics) i d’altres ètnies, com xinesos, amerindis i indis. Indis? Sí, indis, provinents de l’Índia.

I aquí ve, potser, una de les curiositats més rellevants i que més ens crida l’atenció de la Guyana: té la segona major proporció de població d’origen indi fora d’Àsia (només superada per les illes Maurici), i té una de les majors poblacions fora d’Àsia de confessió hindú. Bé, això s’ha d’explicar: com coi hi ha arribat tants hindús a un lloc tan remot i tan aparentment poc connectat amb la Índia com la Guyana?

Espera! Indis… Hindús… No és el mateix?

Doncs no! Com bé ja deveu saber la majoria de vosaltres, el terme indi i el terme hindú no fan referència al mateix, tot i que tot sovint coincideixen. Indi és simplement un gentilici, i fa referència a la gent (o coses) que neixen (o provenen) de la República de l’Índia. En canvi, hindú fa referència a qui professa l’hinduisme, una religió que té el seu origen justament al territori on avui dia s’hi situa l’Índia moderna – i d’aquí la seva proximitat etimològica.

Per tant, no tots els indis són hindús, ja que hi ha una diversitat religiosa immensa en aquest país (musulmans, sikhs, budistes, bahà’í…) ni tots els hindús son indis; hi ha altres països on hi ha seguidors de l’hinduisme fora de l’Índia, com el Nepal o el cas de les illes Maurici que comentàvem anteriorment; i, com acabem de descobrir, també la Guyana.

I per acabar-ho d’adobar, gràcies a la conegudíssima confusió de Colom, en català també anomenem indis als pobles originals d’Amèrica; en aquest article ens hi referim com a amerindis per a no embolicar més la troca.

L’hinduisme a la Guyana

Com anàvem dient, ens preguntàvem com hi havia arribat aquesta població d’origen indi a un lloc tan llunyà. La resposta cal trobar-la al segle XIX. En aquell moment de la història, el territori que avui pertany a la Guyana estava controlada per l’Imperi Britànic, llavors l’imperi més poderós de la terra. La resta del Carib se la disputaven majoritàriament anglesos, francesos i neerlandesos, que tenien en comú només una cosa: tots volien apoderar-se de la major part de les Antilles Occidentals (les West Indies que veiem al mapa, com són conegudes encara avui dia en anglès) on s’hi duien a terme els lucratius negocis de les plantacions (principalment de sucre i tabac), treballades pels esclaus majoritàriament provinents de l’Àfrica Occidental (que també representava un gran negoci).

Mapa de les Índies Occidentals del cartògraf anglès Herman Moll (1732). A la part inferior dreta es pot veure parcial les terres que avui pertanyen a la República Cooperativa de Guyana. Font: Wikimedia Commons

Tot i això, al segon terç del segle XIX el moviment abolicionista va aconseguir el seu objectiu i va forçar l’abolició de l’esclavitud al Regne Unit, que va decretar-se el 1833. Això va fer que els beneficis dels propietaris de les plantacions es veiés, naturalment (i justa), reduït. Aquests, llavors, van haver de pensar una nova manera d’explotar les seves plantacions amb mà d’obra barata. I sí, aquí és on entra en joc l’Índia, la joia de la corona britànica.

Una gran quantitat d’indis de diverses parts de la llavors colònia britànica (coneguda com a Raj) van ser contractats per treballar a les plantacions. Tot sovint eren persones de les castes més baixes, que ja vivien pràcticament en un estat semblant al de l’esclavitud al seu país, i que veien amb bons ulls la possibilitat de lliurar-se dels seus amos i la seva miserable vida per tal de cercar un futur millor. Però el que es van trobar al seu lloc de destí tenia poca diferència amb el tracte rebut a casa seva; tampoc no era gaire diferent de les pràctiques esclavistes recentment abolides. Això, és clar, si és que superaven el llarg i penós trajecte entre l’Índia i Guyana, en què van morir moltíssims emigrants.

A la imatge, dues joves índies a Guyana cuinant. Font: Guyanese Online

Un d’aquests trets és la tensió ètnica que ha esclatat en algunes ocasions a la curta història guyanesa. El conflicte té el seu origen en la competència laboral entre indo-guyanesos i afro-guyanesos, que es va anar aprofundint amb els temps. Tot i que es va intentar crear un partit multi-ètnic, al final el sistema polític es va dividir en principalment dos partits recolzats majoritàriament per les dues ètnies principals. I, finalment, entre les dècades dels 50 i 60 les tensions racials van esclatar amb diversos episodis de violència.

Però a Guyana és on la proporció de població ha estat més gran, i per tant, on la influència ha estat més notable. I és que aquestes persones portaven amb elles les llengües, les tradicions i la religió hindú, tal com ja havien fet els esclaus africans anteriorment, donant a la Guyana una forta personalitat.El flux migratori va durar fins 1917, amb un total de 239.000 indis immigrats des del subcontinent indi, una quantitat que va convertir els indis-guyanesos en la primera ètnia a la Guayana. Aquest procés no només va tenir lloc a la Guyana; també van emigrar indis a d’altres colònies (sobretot, però no només, britàniques) del Carib i Sud-Amèrica, com ara les veïnes Trinidad i Tobago i Surinam.

Un d’aquests trets és la tensió ètnica que ha esclatat en algunes ocasions a la curta història guyanesa. El conflicte té el seu origen en la competència laboral entre indo-guyanesos i afro-guyanesos, que es va anar aprofundint amb els temps. Tot i que es va intentar crear un partit multi-ètnic, al final el sistema polític es va dividir en principalment dos partits recolzats majoritàriament per les dues ètnies principals. I, finalment, entre les dècades dels 50 i 60 les tensions racials van esclatar amb diversos episodis de violència.

Escut de Guyana. Font: Wikipedia Commons

Tanmateix, el país intenta lluitar contra aquesta xacra; de fet, el seu lema és “One people, One Nation, One Destiny (pels que no sabeu anglès, “un poble, una nació, un destí”). Entre d’altres mesures, les festes religioses són compartides per tot el país, i no només per les seves comunitats. A més, és molt habitual que persones d’altres confessions participin a les celebracions; per tant, es poden veure cristians i musulmans tacats de coloraines al Holi, mentre que es poden veure indo-guyanesos posant l’arbre per Nadal.

Malgrat tot l’equilibri és fràgil, i en una societat on un terç de la població viu per sota del llindar de la pobresa i amb un sistema polític feble i estructurat en línies ètniques, qualsevol sotrac pot esclatar en violència. De fet, el març de 2020 es van registrar alguns rebrots de violència arran del descobriment de jaciments petrolífers a les aigües territorials guyaneses.

Els indo-guyanesos a la Guyana d’avui

Segons les dades més recents, provinents del cens oficial de 2012, els indo-guyanesos són l’ètnia més abundant, amb gairebé el 40% de la població, seguida dels afro-guyanesos, molt a prop del 30% de la població. L’hinduisme és la religió de gairebé un quart de la població (24,8%). Però no és la religió més professada a la Guyana si tenim en compte totes les denominacions cristianes (és a dir, protestants, evangelistes, catòlics, anglicans, etc.) sota l’etiqueta de cristianisme, ja que en aquest cas arribaria al 62,7%.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Bureau of Statistics (2016) Population Composition. Autor: Carles Masachs Fernández

Això vol dir que no tots els indo-guyanesos professen la religió hindú; alguns perquè ja els seus avantpassats eren seguidors d’altres religions, i d’altres perquè han adoptat altres confessions amb el pas del temps. El mateix passa amb les llengües: la majoria o bé  ja no parlen les diferents llengües índies, en favor de l’anglès i del crioll guyanès, o bé parlen el que es coneix com a hindustànic del Carib, que són diferents dialectes de la llengua hindustànica que parlen alguns membres de la diàspora índia a diversos llocs del Carib, amb influències diverses segons les llengües amb què han entrat en contacte.

Tot i això, els indo-guyanesos majoritàriament han conservat la seva identitat malgrat les pressions i l’exposició a altres cultures i religions dominants. Tot i que hi ha hagut un procés de canvi (com ara la pèrdua del sistema de castes o algunes diferències en les formes de culte), la religió i les tradicions s’han preservat pràcticament intactes o amb petites variacions. Per exemple, el Holi o Phagwah, la popular festa dels colors que celebra l’arribada de la primavera (cada cop més coneguda a casa nostra), és una festa celebrada tradicionalment a la Guyana importada pels primers immigrants indis.

Joves guyanesos celebren la festa de primavera o Holi el març de 2019. Autor: Jermaine_lew

I durant els darrers anys, sobretot amb les noves tecnologies, la diàspora ha anat reconnectant amb el que podríem anomenar “mare pàtria”. La religió i les tradicions han ajudat a conservar l’imaginari col.lectiu; però d’altres, com l’esport (són molt fans del cricket, com a moltes ex-colònies britàniques però especialment a l’Índia) però sobretot la potent influència de la indústria cultural índia, especialment de la mà de Bollywood, han fet que les relacions entre la població indo-guyanesa,  l’Estst guyanès en general, i la Índia s’hagin enfortit .

Pel que fa a les relacions bilaterals entre els dos països, les relacions també són cada cop més estretes i cordials. L’Índia ha facilitat línies de crèdit i també concedeix diverses beques per a què alguns estudiants guyanesos puguin estudiar a les universitats índies més prestigioses. També cada cop més empreses índies inverteixen al país els últims anys.

Tres curiositat més sobre Guyana

Per si no n’heu tingut prou, us deixem tres curiositats més sobre Guyana que potser també desconeixíeu:

  • Té una disputa amb Veneçuela per un territori ocupat per Guyana de facto i que és reclamat des de 1966 per la república bolivariana, conegut com a Guayana Esequiba o territori d’Esequibo. La relació és tan conflictiva que, malgrat ser països contigus no s’hi pot anar directament per carretera; per anar de Guyana a Veneçuela s’ha de creuar la frontera amb Brasil i un cop allà dirigir-se a Veneçuela perquè no existeix una carretera que uneixi els dos països.
  • Guyana és coneguda pels amants del misteri i les conspiracions per haver-se registrat dins de les seves fronteres el suïcidi col·lectiu més gran de la història a la comunitat religiosa de Jamestown. Si voleu més informació sobre aquest macabre episodi de la història guyanesa, us deixem aquest link de la BBC on s’expliquen més detalls.
  • Segons les dades de la FAO, l’any 2015 Guyana era el sisè país del món amb més percentatge de superfície forestal: el 84% de la superfície del país està coberta per boscos i altres terres boscoses. Curiosament, el país amb més superfície boscosa del món és la veïna Surinam, amb un 95,4%.

Salut i geografia!

D’on hem tret tot això?

Calder, John S. (26 de març de 2020) Ethnic Conflict Threatens Democracy in Guyana. Foreign Policy. [Consultat el 17/10/2020. Disponible a:  https://foreignpolicy.com/2020/03/26/ethnic-conflict-democracy-guyana/]

Central Intelligence Agency. (2020). Guyana. In The world factbook. [Consultat el 17/10/2020. Disponible a:  https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gy.html]

Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura (2015) Evaluación de los recursos forestales mundiales 2015. Compendio de datos. [Consultat el 17/10/2020. Disponible a:  http://www.fao.org/3/a-i4808s.pdf]

Hindus of Guyana. Encyclopedia.com. [Consultat el 17/10/2020. Disponible a:  https://www.encyclopedia.com/humanities/encyclopedias-almanacs-transcripts-and-maps/hindus-guyana]

Carles Masachs Fernández

Carles Masachs Fernández

Editor i col·laborador de Geograpills. Geògraf (UB) i màster en Relacions Internacionals (IBEI), però es considera simplement un científic social. Està convençut que per comprendre el món cal entendre’l de manera global: és per això que és un apassionat de diverses disciplines tan dispars com la geopolítica, l’economia, la sociolingüística, l’ecologia o la història. Quan deixa els llibres es dedica a molestar els veïns amb el seu ukelele.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *